|
Note individuelle
: |
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=dalmau+ier+dalmas&n=de+berga
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0017152.xml
Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia , i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau , marit d Elisava.
La línia troncal de Castellfollit i l Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera (~1060) i prengué part en l assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill Ponç (I) de Cervera , que es casà amb Beatriu , vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas. El 1079 rebé part de l Espluga de Francolí. Llurs fills Ponç de Cervera, senyor de l Espluga Sobirana i vescomte de Bas (Ponç II), i Ramon de Cervera (mort en 1172/82), senyor de l Espluga Jussana, prengueren part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit.
Gueraua de Cervera, priora d Alguaire, neta de l esmentat Ramon, vengué les seves possessions a l orde de Sant Joan. El vescomte de Bas, Ponç (II) , raptà Almodis , germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona, amb qui es casà (1147); en retornar a l amistat del comte, li lliurà una part dels drets que li corresponien als castells de Cervera i de Castellfollit i fou reconegut com a vescomte de Bas. Assistí a les conquestes de Tortosa (1148), de Lleida (1149) i de Miravet (1153). Tingué dues filles: Gaia de Cervera , que es casà amb Ramon de Tarroja (la descendència dels quals recollí el vescomtat de Bas), i Agalbursa de Cervera (morta el 1185), que es casà amb Barisó I de Serra, jutge d Arborea, i aconseguí que aquest jutjat passés al seu nebot Hug Ponç; i dos fills: Ponç de Cervera (mort el 1195), que heretà l Espluga Sobirana i fou vescomte regent de Bas (Ponç III), càrrec en el qual el succeí el seu fill Pere de Cervera (Pere II de Bas); i l hereu Hug de Cervera (mort el 1185), que heretà el vescomtat de Bas (Hug I). Aquest es casà amb Ispella de Serra, germana del jutge d Arborea, amb la qual tingué Hug Ponç de Cervera (també dit de Bas), que heretà Bas (Hug II) i el jutjat d Arborea (Hug I d Arborea), compartit, en un principi, amb el seu cosí, el jutge Pere I de Serra. El fill d Hug Ponç, Pere de Cervera (dit també de Serra i, més generalment, cognomenat de Bas o d Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera), fou el darrer vescomte de fet de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d Arborea (Pere II). El seu quadrinet, Marià IV d Arborea (mort el 1377), dit el Gran, fou creat comte de Goceà (1339) abans d heretar el jutjat d Arborea, i el besnebot d aquest darrer, Lleonard d Arborea (més conegut com Lleonard Cubello d Arborea) (mort el 1427), obtingué el marquesat d Oristany (1410). La línia troncal (bé que esdevinguda il·legítima) dels Cervera de Sardenya s extingí a la mort dels fills del primer marquès d Oristany, i la seva successió passà als Alagón o Alagó, senyors de Sástago i Pina.
( note ) Les Cervera prétendent descendre de Galeran de Cervera , l'un des "Nou Barons de la Fama " :
Le nationalisme catalan assimile la figure d'un père fondateur tel qu'Otger Cataló au personnage d'Ogier le Danois dans l'armée de Charlemagne. Otger Cataló figure dans le récit des neuf barons de la Marche hispanique de l'Empire carolingien.
ll s'agit d'une résistance à l'occupation sarrasine des terres des Catalans, que neuf comtes ou barons auraient libérées du joug ennemi (ces Barons seraient issus des maisons de Moncade, Pinos, Mataplana, Cervelló, Cervera, Alemany, Erill, Ribelles et Anglesola). On trouve un même récit contemporain dans les chroniques mozarabes dans les vallées des Asturies.
La légende fait allusion à un prince allemand Otger Golant pour les tribus germaniques (Otger Cataló pour les Catalans) qui aurait été le seul survivant d'une vive attaque des Maures vers 756. Il se réfugia dans les hauteurs (Pyrénées) ayant comme seule compagnie son chien et comme principal aliment le lait d'une brebis. Les armoiries d'Otger Cataló présentent un chien sur fond bleu avec un collet en or pour représenter la fidélité de l'animal. Après avoir longuement affilé ses armes, il convainquit les Catalans de combattre l'envahisseur musulman. Neuf chefs d'armes jurèrent devant la Vierge Noire de Montgrony de rendre la foi chrétienne à cette Terre. Après la victoire sur les Maures, la légende propose qu'aient émergé dans la gloire ces neuf chevaliers, appelés les neuf Chevaliers de la (Mère) Terre (également connus sous le nom des Neuf Barrons de la Fame) : Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany et Mataplana. Avec Otger Cataló, le compte était alors de dix (10) chevaliers.
Otger Cataló aurait eu une lignée dont les membres vivants porteraient les noms de famille : Catalan (en Allemagne et en Espagne), Cataló (en Espagne et au Portugal) et Cathala (en France).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nou_Barons_de_la_Fama
Personatges de llegenda, els Nou Barons de la Fama , també coneguts com els Nou Cavallers de la Terra , eren els més esforçats barons de la terra catalana, amb el deler de reconquerir els territoris ocupats pels sarraïns. Aquests nou cavallers eren els senyors de Cervelló , Erill , Ribelles , Montcada , Cervera , Pinós , Anglesola , Alemany i Mataplana . En algunes versions el de Mataplana és el Comte l'Arnau.
Els nou barons de la llegenda són:
* Guerau d'Alamany
* Bernat d'Anglesola
* Galceran (o Guerau) de Cervelló
* Galceran de Cervera
* Bernat Roger d'Erill
* Hug de Mataplana (el Comte Arnau, o Comte l'Arnau a la cançó popular)
* Dapifer de Montcada
* Galceran de Pinós
* Gispert de Ribelles.
Otger Cataló, l'anomenat Pare de la Pàtria, va conjurar els Nou Cavallers a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer, fins que l'alliberessin del poder de la "mitja lluna" sarraïna, que els havia imposat una cultura diferent de la seva fe originària.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases i van jurar davant l'altar de la Mare de Déu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony (a prop de Ripoll, alhora relacionat amb un altre mite català, el de Guifré d'Arrià, el Pilós) que complirien amb lleialtat el seu compromís.
Es creu que la llegenda va ser creada i propagada per suposats descendents dels Nou Barons per tal de prestigiar les seves nissagues, ja que els cavallers porten el nom d'importants famílies nobles de l'edat mitjana.
* Baronia d'Alamany: no ha existit mai una "Baronia d'Alamany". Els Alamany són els barons de Cervelló a partir d'Alamany Hug de Cervelló (?-1063).
* Baronia d'Anglesola: la Baronia d'Anglesola sorgí el 1056, quan Ramon Berenguer «"el Vell»" de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d'Anglesola.
* Baronia de Cervelló: el primer baró de Cervelló conegut va existir quasi tres segles després de l'època atribuïda a Otger Cataló, i no es deia Galceran ni Guerau, sinó Odalric. Aquest Odalric és descendent del comte Arnau (suposat oncle d'Otger Cataló).
* Baronia de Cervera : Cervera va romandre en poder sarraí fins al 1067. Hug Dalmau (1067-1095) va comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer I annexionà la comarca al comtat d'Osona i constituí la Baronia de Cervera, que donà en feu a Hug Dalmau, anomenat des d'aleshores Hug Dalmau de Cervera.
* Baronia d'Erill: el primer baró d'Erill que es coneix fou Ató d'Erill (?-977). A l'edat moderna passaren a ser comtes.
* Baronia de Mataplana: el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s'anomenà Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles després de l'època en què se suposa que visqué Otger Cataló. El castell de Mataplana està documentat des del 1076.
* Baronia de Montcada: al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l'anomena en la llegenda Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada (un "dapifer", a l'època d'Otger, era un senescal). Segons el mite, és un fill d'Otger Cataló: Ramistà (?-768), comte de Llemotges i senescal d'Aquitània, assassinat el 768 per Pipí «"el Breu»" (714-768), rei dels francs des del 751 fins a la seva mort. Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 el seu pare Otger i el seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimània, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d'unes febres (segurament és una confusió amb les circumstàncies de la mort del seu pare). La realitat és que de 767 fins a 768 entrà en guerra contra Pipí, rei dels francs, però fou vençut, capturat i decapitat. El seu fill primogènit fou Arnau, (?-813) comte d'Empúries del 795 fins a la seva mort, primer baró de Rocabertí i primer baró de Montcada.
* Baronia de Pinós: el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (?-1068). El seu fill Galceran de Pinós (1068-1117) traslladà la seu al castell de Bagà.
|
BERENGER DU GUA (de )
Rodolphe
BERENGER de ROYANS (de ) Catherine ( ? - ? )
MAILHOT Mamet Vital ( 1840 - ? )
BERG (von )
Heinrich 1er
- 338 832 666
HONGRIE (de ) Sophie ( ? - ~ 1110 )
