Fiches individuelles


LHOM (de ) Marguerite
Père : LHOM (de ) X ( ? - ? )

Union : CANONGE Martin ( ? - ? )
LHOM (de ) Marguerite
LHOM (de ) X
 
 
 
 
 




LHOM (de ) Martin
du mas de Bussas

Père : LHOM (de ) Antoine ( ? - < 1449 )

Union : CARRIERE Rixende ( ? - ? )
Contrat de mariage : J 19 mai 1449
geneanet https://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540216&page=7930&name=de+LHOM&with_variantes=1&tk=b7ce09fa55f8b035
LHOM (de ) Martin
LHOM (de ) Antoine
 
 
 
 
 




LHOM (de ) Matfred
a Ganges en 1352, baille du salaves Durfort 21/12/1359 - Damoiseau

Naissance : vers J 1320
Donation : J 20 juillet 1350
https://www.geneanet.org/archives/releves/depgn2841/4278
Dot : J 1351
https://www.geneanet.org/archives/releves/depgn2841/4149

Numéro de page :    643
Date :    1351
Nom époux :    DELHOM Matfred damoiseau
Nom épouse :    PEYROLIER Alasacie
Nom père épouse :    Peyrolier Pierre+ de Ganges
Type d'acte :    dot
Cote / Source :    2e36/13
Notaire :    Raimond Bertrand
Témoin : J 21 juin 1360
http://www.geneanet.org/archives/releves/depgn2841/3927
procuration : J 10 mai 1361 à Ganges 34190
http://www.geneanet.org/archives/releves/depgn2841/2013

http://www.geneanet.org/archives/registres/view/10218/573

Il possede des droits sur montolieu, La roque et st hippolyte !!!
Décès : après J 10 mai 1361

Père : LHOM (de ) Gervais ( < 1300 - <> 1346 & 1350 )
Mère : X1 Gauceline ( ? - > 1350 )

Union : PEYROLIER Alasacie ( ? - ? )
Mariage : vers J 1351
peut etre
Numéro de page :    485
Date :    1353 10 19
Nom époux :    DELHOM Matfred damoiseau Ganges
Nom épouse :    PAYROLIER Alasacie
Nom père épouse :    Payrolier Pierre f.
Nom mère épouse :    Payrolier Marguerite
Type d'acte :    acte
Cote / Source :    2e95/217
Notaire :    Raimond Bertrand
Individus mentionné :    Pierre Cambon de Lodeve
Note individuelle : https://www.geneanet.org/archives/releves/depgn2841/3897

Numéro de page :    606
Date :    1359 12 21
Nom époux :    DELHOM Matfred baille du Salaves Durfort
Type d'acte :    acte
Cote / Source :    2e36/24
Notaire :    Aymeric Jean
Individus mentionné :    avec les habitants de Baucels

LHOM (de ) Matfred
LHOM (de ) Gervais
LHOM (de ) Jean ?
 
X1 Gauceline
 
 




LHOM (de ) Pierre
Naissance : vers J 1360
Filiation Théorique mais logique ( voir mon document Chateau de lHom de saumane) peut aussi etre un frere de Guillaume !!

Père : LHOM (de ) Guillaume ( < 1340 - <> 1361 & 1385 )
Mère : AURIAC (d') Agnès ( ~ 1350 - > 1411 )

Union : VIERNE Michelle ( ? - ? )
Mariage : J 16 janvier 1379 à Aulas 30120
Enfant : LHOM (de ) Pierre ( < 1445 - > 1479 )
LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Guillaume
LHOM (de ) Gervais
X1 Gauceline
AURIAC (d') Agnès
AURIAC (d') Jean
BARRE (de ) Yolande




Noble LHOM (de ) Pierre
a Arfi

Naissance : avant J 23 juin 1445
Filiation et date ° estimée a verifier !
Testament : J 4 mars 1479
Décès : après J 4 mars 1479 à Saumane 30125
a verifier !!

Père : LHOM (de ) Pierre ( ~ 1360 - ? )
Mère : VIERNE Michelle ( ? - ? )

Union : COSTE Adalaxie ( ? - > 1486 )
Enfants : DELHOM Bertrand ( > 1450 - ~ 1538 )
LHOM (de ) Clément ( ? - > 1506 )
LHOM (de ) Antoinette ( ? - ? )
LHOM (de ) Fabienne ( ? - ? )
LHOM (de ) Catherine ( ? - ? )
LHOM (de ) Pierre ( ? - ? )
LHOM (de ) Jean ( ? - ? )
LHOM (de ) Antoine ( ? - ? )
LHOM (de ) Agnès ( ? - ? )
LHOM (de ) Antonie ( ? - ? )
LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Guillaume
AURIAC (d') Agnès
VIERNE Michelle
 
 




LHOM (de ) Pierre
seigneur de bussas - noble

Naissance :
Testament : J 28 décembre 1520 à Saint-Jean-du-Gard 30270
http://www.geneanet.org/archives/registres/view/?idcollection=10231&page=255&idmarqueur=2698499
Décès : entre J 1520 et J 1er janvier 1542 à L'Estréchure 30124
http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&livre_id=540220&page=255&book_type=livre&name=delhom&tk=a20f6924deb46507

Père : LHOM (de ) X ( ? - ? )

Union : SAURIN Anne ( ? - > 1520 )
Enfants : DELHOM Jean ( ? - <> 1551 & 1576 )
LHOM (de ) Jeanne ( ? - ? )
LHOM (de ) Barthélémy ( ? - > 1542 )
LHOM (de ) Antoine ( ? - ? )
LHOM (de ) Catherine ( ? - ? )
LHOM (de ) Guillemette ( ? - ? )
LHOM (de ) Béatrice ( ? - ? )
LHOM (de ) Alascete ( ? - ? )
LHOM (de ) Claude ( ? - ? )
DELHOM Agnès ( ? - < 1548 )
LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) X
 
 
 
 
 




LHOM (de ) Pierre
de l'Estrechure

Père : LHOM (de ) Pierre ( < 1445 - > 1479 )
Mère : COSTE Adalaxie ( ? - > 1486 )

LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Pierre
VIERNE Michelle
COSTE Adalaxie
COSTE Jean
 




LHOM (de ) Pierre
Père : LHOM (de ) Clément ( ? - > 1506 )
Mère : SALTETE (de ) Gilette ( ? - ? )

LHOM (de ) Pierre
LHOM (de ) Clément
LHOM (de ) Pierre
COSTE Adalaxie
SALTETE (de ) Gilette
 
 




LHOM (de ) Pierre Marcellin
Père : DELON Jacques (de Lhom) ( 1721 - 1782 )
Mère : SEVENNE de LIMOUZE Marie-Anne ( 1728 - 1776 )

LHOM (de ) Pierre Marcellin
DELON Jacques (de Lhom)
DELON Jacques
LOSERAN (de ) Jeanne
SEVENNE de LIMOUZE Marie-Anne
 
 




LHOM (de ) Pons
Achat : J 13 novembre 1356
http://www.geneanet.org/archives/registres/view/?idcollection=10225&page=750&idmarqueur=2368400
Naissance : après J 1360
Pons est mineur en 1386 puisque sa mère est tutrice ( http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&livre_id=540195&page=19&book_type=livre&search_type=livre&name=d%27Auriac&with_variantes=0&tk=4fb74d01321c6be4 ) . Il a donc vraisemblablement moins de 25 ans ce qui fait une naissance après 1360.
Décès : J 1400
?

Père : LHOM (de ) Guillaume ( < 1340 - <> 1361 & 1385 )
Mère : AURIAC (d') Agnès ( ~ 1350 - > 1411 )

Union : X2 Y ( ? - ? )
Enfant : LHOM (de ) Agnès ( ? - ? )
Note individuelle : un Pons Delhom vénérable Maitre de la chambre apostolisue , notaire est cité le 5/1/1394. Est le même ? http://www.geneanet.org/archives/registres/view/10206/313

un autre cité en 1341 http://www.geneanet.org/archives/registres/view/10225/920 mais il semble peu probable que ce soit le meme question de date

un autre cité le 1/4/1399 http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540199&page=3326&name=Delhom&with_variantes=0&tk=9c9281d644ca328b

cite le 8/1/1346 :
http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540207&page=459&name=DELHOM&with_variantes=0&tk=8ce52c8fe2043e82
dette de Pierre de FABREGUE alias de la Rouvière, de St-Baudile-de-Putois en faveur de Pons DELHOM de Montolieu sur une vente de deux saches - acte maison
du notaire en présence de Guillaume d'Olivier damoiseau et Bertrand de Figuière


http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540207&page=452&name=Delhom&with_variantes=0&tk=1ddab675500f70f5
15 décembre 1344 « autre cession de Pierre de LA FABREGUE ou de Fatjoégue alias de la Rouvière et Alasacie mariés à Pons DELHOM alias de Bernico de divers droits et usages.


11 novembre 1345 »
http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540207&page=456&name=DELHOM&with_variantes=0&tk=520dce35e97e4154
reconnaissance de dot par Jean CORNUT ? de St-Etienne-d'Issensac faite à Pons DELHOM alias de Bernico pour la constitution faite à Félice sa soeur
et femme dudit Cornut - acte maison des frères mineurs de Ganges en présence de maitre Pons Delasalle, notaire, Bertrand de Figaret, de St-André-de-Magencoules et
Guillaume Bornel,

9/9/1355 http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540207&page=551&name=DELHOM&with_variantes=0&tk=0c6aced39c98dfc2
quittance de Hermessende fille de feu Raimond de VERNIS alias Delhom et veuve de Jean DUMAS alias Tornier et a présent femme de Jean Estienne, de St-Etienne-d'Issensac faite à Pons DELHOM alias Vernis de Montolieu son frère pour ses droits qui lui furent assignés par Jean Delhom son frère et Tiburge, sa mère appert acte Jean de Fabrique vivant notaire

meme date constitution de dot en faveur du mariage de Jean fils de Pierre ESTIENNE de St-Etienne-d'Issensac et Hermessende fille de feu Raimond de VERNIS alias DELHOM
de Montolieu ou St-Etienne-de-Robiac

http://www.geneanet.org/archives/ouvrages/?action=detail&book_type=livre&livre_id=540207&page=2&name=Delhom&with_variantes=0&tk=54775f17c722d14e
22 juillet 1962 • nouvel achat donné par Bérenguier de SAUZET, damoiseau à Pons Delhom, al. Benris de Montolieu, partie d'une terre audit Montolieu



LHOM (de ) Pons
LHOM (de ) Guillaume
LHOM (de ) Gervais
X1 Gauceline
AURIAC (d') Agnès
AURIAC (d') Jean
BARRE (de ) Yolande




LHOM (de ) Suzanne
Père : DELON Jacques (de Lhom) ( 1721 - 1782 )
Mère : SEVENNE de LIMOUZE Marie-Anne ( 1728 - 1776 )

LHOM (de ) Suzanne
DELON Jacques (de Lhom)
DELON Jacques
LOSERAN (de ) Jeanne
SEVENNE de LIMOUZE Marie-Anne
 
 




LHOM (de ) X
Autres enfants : LHOM (de ) Pierre ( ? - <> 1520 & 1542 )
LHOM (de ) Marguerite ( ? - ? )




LHOM (de ) Ysabelle
Décès : après J 1501

Père : DELHOM Pierre ( ~ 1475 - > 1510 )
Mère : GUIZARD Isabelle ( ? - ? )

LHOM (de ) Ysabelle
DELHOM Pierre
DELHOM X
 
GUIZARD Isabelle
 
 




LHOMME Anne
Union : MAUDUIT Louis ( 1706 - 1772 )




LHOMME Auguste Joseph
Décès : 28 décembre 1808 à Saint-Ilpize 43380 Le Croizet
1808-84 acte 161
decede chez jean portalpere nourricier

Père : LHOMME Claude Ji.... ( ? - ? )
Mère : MARIN Jeanne Marie ( ? - ? )

LHOMME Auguste Joseph
LHOMME Claude Ji....
 
 
MARIN Jeanne Marie
 
 




LHOMME Claude Ji....
horloger a brioude

Union : MARIN Jeanne Marie ( ? - ? )
Enfant : LHOMME Auguste Joseph ( ? - 1808 )




LHOSTE Nicole
Union : JAHIER Pierre ( ? - < 1673 )
Enfant : JAHIER Genevieve ( 1650 - ? )




LHUCA (de ) Eisson 1er
- Viguier de Lhuça

Naissance : vers J 925
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=eisson+ier&n=de+lhuca

Union : URGEL (d') Adélaïde ( ? - ? )
Mariage :
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=adelaide&n=d+urgel
Enfant : LHUCA (de ) Sunifred 1er ( ~ 950 - ~ 988 )




LHUCA (de ) Guisado
- Seigneur de Lhuça

Naissance : vers J 970
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=guisado&n=de+lhuca
Décès : vers J 1006

Père : LHUCA (de ) Sunifred 1er ( ~ 950 - ~ 988 )
Mère : X Euguncia ( ? - ? )

Union : BESORÁ (de ) Oda ( ? - ~ 1034 )
Mariage :
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=oda&n=de+besora
Enfant : LHUCA (de ) Sunifred II ( ~ 995 - ~ 1063 )
LHUCA (de ) Guisado
LHUCA (de ) Sunifred 1er
LHUCA (de ) Eisson 1er
URGEL (d') Adélaïde
X Euguncia
 
 




LHUCA (de ) Guisle
- Comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054)

Naissance : vers J 1012
Décès : vers J 1079

Père : LHUCA (de ) Sunifred II ( ~ 995 - ~ 1063 )
Mère : BALSARENY (de ) Ermessende ( ~ 995 - ~ 1074 )

Union : BARCELONE (de ) Udalard II ( de Milany) ( ? - ~ 1077 )
Mariage : vers J 1037
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=guisle&n=de+lhuca
Enfant : BESALU (de ) Udalard Bernat ( ? - ~ 1118 )
Note individuelle : https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=guisle&n=de+lhuca

En 1027, Raymond de Barcelone épouse en secondes noces Gisèle de Lluça , fille du viguier de Balsareny et petite-fille (? descendante) du comte de Barcelone Guifred le Velu.
Veuve de Bérenger Raymond comte de Barcelone (décédé en 1035) elle se remarie en 1038 avec Bernat Udalard, vicomte de Barcelone.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guisla_de_Llu%C3%A7%C3%A0
Guisla de Lluçà (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054). Era una dama de la casa comtal de Barcelona com a filla de Sunifred II, senyor de Lluçà i d'Ermessenda de Balsareny.
Guisla de Lluçà era filla de Seniofred II de Lluçà i Ermessenda de Balsareny. El 1027 es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I , convertint-se en la seva segona esposa. D'aquest matrimoni tingueren dos fills, Guillem i Bernat, que nasqué quan el seu pare ja era mort.El fet que aquest segons no aparegui al testament de Berenguer Ramon I de 1032 s'ha interpretat com que Bernat va néixer posteriorment.

El 1032, Berenguer Ramon fixava al seu testament la deixa a la seva muller el comtat d Osona, amb la condició que si es tornava a casar hauria de passar al fill dels dos: Guillem. També li deixà tots els béns mobles perquè en disposés lliurement. El segon fill no hi és anomenat perquè en aquell moment no havia nascut. El comte remarcà que tot estaria sota el domini del seu fill gran, el futur comte de Barcelona.

A la mort del comte de Barcelona, el 1035, tant ella com el seu fill Guillem heretaren el comtat d'Osona, que governaren conjuntament.Durant un parell d anys apareix la seva firma en alguns documents. L ordre de les firmes és primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres.

El 1037 es casà amb Udalard II, vescomte de Barcelona , per la qual cosa hagué de renunciar al comtat heretat. Així mateix, el seu fill de l'anterior matrimoni, Guillem, també hi renuncià passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca. D aquesta segona unió es coneixen 5 fills: Guislabert II de Barcelona , Bernat Udalard, Berenguer, Guillem i Arnau. Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d Osona el 1054 d una manera espontània, i acceptà en contrapartida allò que el seu germà li n volgués donar.

En diferents moments de la seva vida, Guisla va voler tenir una bona relació amb l església en general. Així, l any 1030, ella i el seu primer marit renunciaren al patronatge que tenien sobre el monestir de sant Pere de les Puelles i el 1038 donà, juntament amb la comtessa Ermessenda, 300 monedes d or per fer un pal·li d or per l altar major de la catedral de Girona. Aquest frontal, desaparegut avui, estava dividit en trenta-dos quadres amb relleus que representaven la vida de Jesús. Al centre hi havia un medalló amb la Mare de Déu i sota aquesta imatge n hi havia un altre d esmaltat, no gaire gran, on hi havia una imatge d una dona asseguda. Al voltant hi figurava una llegenda que deia: Guisla comitissa fieri iussi, la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d Ermessenda també hi apareixia inscrit a un altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.

L 11 de juliol de 1079 el matrimoni tornà al monestir de Sant Benet de Bages uns alous que la seva àvia Ingilberga, al seu testament de 1038, havia donat a aquest monestir i ells havien retingut. Se suposa que morí cap al 1079 perquè no tornà a ser citada mai més, i perquè el fill gran del segon matrimoni, Gelabert Udalard, començà a firmar sol la documentació del vescomtat.

Dona de pau, influí perquè el vescomte de Barcelona s asserenés i actués més tranquil·lament, alhora que fer-se càrrec de la bona administració del vescomtat i procurar que les relacions amb la casa comtal milloressin, per tal de poder gaudir d un període de benestar per a tothom.

les noces du Comte - Martin Aurell :

page 75 : mariages entre les comtes et les vicomtes de Barcelone . Ces unions entre comtesses et vicomtes sont attestées très tôt : en juin 927, édictant son testament, Miro II de Cerdagne Besalu filsde Guifred Ier, mentionne sa cousine Guilesinda, femme d'Unifred et mère de Remesari, vicomte, ses fidèles. Mais c'est à la fin du Xème siècle que ces stratégies se mettent véritablement en place. En 985 Udalard Ier, vicomte de Barcelone défend avec courage sa ville, assiégée et finalement prise par Al Mansour ; sa résistance permet au comte Borell II (947-992) de s'enfuir ; revenu plus tard de sa captivité de Cordoue où il a été déporté avec de nombreux barcelonais, Udalard Ier épouse Riquilda, fille du comte reconnaissant. Une autre fille de Borell II,Ermengarde, sera donnée en mariage au vicomte Géribert frère d'Udalard. Ce redoublement d'alliances à la même génération, renforce les liens entre les deux familles. Dans la logique du système hypergamique, le comte de Barcelone récompense ses fidèles en leur cédant la main de ses filles . A l'époque, ce modèle matrimonial est imité, à l'échelon hierarchique immédiatement inférieur, par les vicomtes de Barcelone, qui marient leurs filles à leurs viguiers , responsables de châteaux de Castellvi de la Marca et de Sant Marti, situés sur la mouvante frontière au sud de Barcelone. A la génération suivante, un nouveau mariage corrobore, sous un jour différent, la poursuite des relations matrimoniales entre comtesses et vicomtes.

Peu après 1035, la veuve du comte Berenger Ramon Ier , Guisle de Lluça épouse Udalard II petit-fils d'Udalard Ier et Riquilda. Il s'agissait d'une très grande dame, susceptible de lui apporter l'appui de sa lignée, solidement implantée dans le pays de Vic, ville dont son frère Bérenger Seniofred était l'évêque avant de devenir archevêque théorique de Tarragone. C'était aussi, de la part des vicomtes, une démonstration éclatante de leur rang social, renouvelant le mariage traditionnel avec les femmes de la Maison comtale, au demeurant avec l'ancienne épouse du comte lui-même : dans une société où les femmes appartiennent à la Maison où elle se sont mariées, y compris lors de leur veuvage, un vicomte épousait une fois de plus une "fille" de la lignée du comte son seigneur. Il semble même qu'une soeur d'Udalard II, Elisabeth, devienne en 1039 la première femme du comte Raymond Berenger Ier:il s'agirait là d'un mariage entre cousins issus de germains ; le caractère redondant des alliances qui lient ces deux maisons aboutit irrémédiablement à la consanguinité".

voir aussi ici :
https://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/202538/298644
Martni Aurell : "jalons pour une enquête sur les stratégies matrimoniales des comtes Catalans (IXè-XIème siècles)
page 322 - vue 44 sur 86
. M. Sabala a démontré, de facon fort convaincante, que Guisla était en fait la fille de Seniofred II, seigneur de Lluca, et d'Ermessenda de Balsareny ; elle avait l'évêque de Vic Berenguer Seniofred pour frère:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guisla_de_Llu%C3%A7%C3%A0

Guisla de Lluçà era filla de Seniofred II de Llucà i Ermessenda de Balsareny . El 1027 es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquest matrimoni tingueren dos fills, Guillem i Bernat, que nasqué quan el seu pare ja era mort. El fet que aquest segons no aparegui al testament de Berenguer Ramon I de 1032 s'ha interpretat com que Bernat va néixer posteriorment.

El 1032, Berenguer Ramon fixava al seu testament la deixa a la seva muller el comtat d Osona, amb la condició que si es tornava a casar hauria de passar al fill dels dos: Guillem. També li deixà tots els béns mobles perquè en disposés lliurament. El segon fill no hi és anomenat perquè en aquell moment no havia nascut. El comte remarcà que tot estaria sota el domini del seu fill gran, el futur comte de Barcelona.

A la mort del comte de Barcelona, el 1035, tant ella com el seu fill Guillem heretaren el comtat d'Osona, que governaren conjuntament. Durant un parell d anys apareix la seva firma en alguns documents. L ordre de les firmesés primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres.

El 1037 es casà amb Udalard II , vescomte de Barcelona, per la qual cosa hagué de renunciar al comtat heretat. Així mateix, el seu fill de l'anterior matrimoni, Guillem, també hi renuncià passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca. D aquesta segona unió es coneixen 5 fills:

-Guislabert II de Barcelona ,
-Bernat Udalard,
-Berenguer,
-Guillem i Arnau.
-Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d Osona al 1054 d una manera espontània, i acceptà en contrapartida allò que el seu germà li n volguésdonar.

En diferents moments de la seva vida, Guisla va voler tenir una bona relació amb l església en general. Així, l any 1030, ella i el seu primer marit renunciaren al patronatge que tenien sobre el monestir de sant Pere de les Puelles i el 1038 donà, juntament amb la comtessa Ermessenda, 300 monedes d or per fer un pal·li d or per l altar major de la catedral de Barcelona. Aquest frontal, desaparegut avui, estava dividit en trenta-dos quadres amb relleus que representaven la vida de Jesús. Al centre hi havia un medalló amb la Mare de Déu i sota aquesta imatge n hi havia un altre d esmaltat, no gaire gran, on hi havia una imatge d una dona asseguda. Al voltant hi figurava una llegenda que deia: Guisla comitissa fieri iussi, la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d Ermessenda també hi apareixia inscrit aun altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.

L 11 de juliol de 1079 el matrimoni tornà al monestir de Sant Benet de Bages uns alous que la seva àvia Ingilberga, al seu testament de 1038, havia donat a aquest monestir i ells havien retingut.Se suposa que morí cap al 1079 perquè no tornà a ser citada mai més, i perquè el fill gran del segon matrimoni, Gelabert Udalard, començà a firmar sol la documentació del vescomtat.

Dona de pau, influí perquè el vescomte de Barcelona s asserenés i actués més tranquil·lament, alhora que fer-se càrrec de la bona administració del vescomtatiprocurar que les relacions amb la casa comtal milloressin, per tal de poder gaudir d un període de benestar per a tothom.

LHUCA (de ) Guisle
LHUCA (de ) Sunifred II
LHUCA (de ) Guisado
BESORÁ (de ) Oda
BALSARENY (de ) Ermessende
BALSARENY (de ) Guifredo
BESORÁ (de ) Ema Engilgerga


                     


Ces pages ont été créées par Heredis pour Windows , © BSD Concept