Note individuelle
: |
https://gw.geneanet.org/lu777?lang=fr&pz=marie+eve&nz=dhuicque&p=guisle&n=de+lhuca
En 1027, Raymond de Barcelone épouse en secondes noces Gisèle de Lluça , fille du viguier de Balsareny et petite-fille (? descendante) du comte de Barcelone Guifred le Velu. Veuve de Bérenger Raymond comte de Barcelone (décédé en 1035) elle se remarie en 1038 avec Bernat Udalard, vicomte de Barcelone.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guisla_de_Llu%C3%A7%C3%A0 Guisla de Lluçà (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054). Era una dama de la casa comtal de Barcelona com a filla de Sunifred II, senyor de Lluçà i d'Ermessenda de Balsareny. Guisla de Lluçà era filla de Seniofred II de Lluçà i Ermessenda de Balsareny. El 1027 es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I , convertint-se en la seva segona esposa. D'aquest matrimoni tingueren dos fills, Guillem i Bernat, que nasqué quan el seu pare ja era mort.El fet que aquest segons no aparegui al testament de Berenguer Ramon I de 1032 s'ha interpretat com que Bernat va néixer posteriorment.
El 1032, Berenguer Ramon fixava al seu testament la deixa a la seva muller el comtat d Osona, amb la condició que si es tornava a casar hauria de passar al fill dels dos: Guillem. També li deixà tots els béns mobles perquè en disposés lliurement. El segon fill no hi és anomenat perquè en aquell moment no havia nascut. El comte remarcà que tot estaria sota el domini del seu fill gran, el futur comte de Barcelona.
A la mort del comte de Barcelona, el 1035, tant ella com el seu fill Guillem heretaren el comtat d'Osona, que governaren conjuntament.Durant un parell d anys apareix la seva firma en alguns documents. L ordre de les firmes és primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres.
El 1037 es casà amb Udalard II, vescomte de Barcelona , per la qual cosa hagué de renunciar al comtat heretat. Així mateix, el seu fill de l'anterior matrimoni, Guillem, també hi renuncià passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca. D aquesta segona unió es coneixen 5 fills: Guislabert II de Barcelona , Bernat Udalard, Berenguer, Guillem i Arnau. Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d Osona el 1054 d una manera espontània, i acceptà en contrapartida allò que el seu germà li n volgués donar.
En diferents moments de la seva vida, Guisla va voler tenir una bona relació amb l església en general. Així, l any 1030, ella i el seu primer marit renunciaren al patronatge que tenien sobre el monestir de sant Pere de les Puelles i el 1038 donà, juntament amb la comtessa Ermessenda, 300 monedes d or per fer un pal·li d or per l altar major de la catedral de Girona. Aquest frontal, desaparegut avui, estava dividit en trenta-dos quadres amb relleus que representaven la vida de Jesús. Al centre hi havia un medalló amb la Mare de Déu i sota aquesta imatge n hi havia un altre d esmaltat, no gaire gran, on hi havia una imatge d una dona asseguda. Al voltant hi figurava una llegenda que deia: Guisla comitissa fieri iussi, la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d Ermessenda també hi apareixia inscrit a un altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.
L 11 de juliol de 1079 el matrimoni tornà al monestir de Sant Benet de Bages uns alous que la seva àvia Ingilberga, al seu testament de 1038, havia donat a aquest monestir i ells havien retingut. Se suposa que morí cap al 1079 perquè no tornà a ser citada mai més, i perquè el fill gran del segon matrimoni, Gelabert Udalard, començà a firmar sol la documentació del vescomtat.
Dona de pau, influí perquè el vescomte de Barcelona s asserenés i actués més tranquil·lament, alhora que fer-se càrrec de la bona administració del vescomtat i procurar que les relacions amb la casa comtal milloressin, per tal de poder gaudir d un període de benestar per a tothom.
les noces du Comte - Martin Aurell :
page 75 : mariages entre les comtes et les vicomtes de Barcelone . Ces unions entre comtesses et vicomtes sont attestées très tôt : en juin 927, édictant son testament, Miro II de Cerdagne Besalu filsde Guifred Ier, mentionne sa cousine Guilesinda, femme d'Unifred et mère de Remesari, vicomte, ses fidèles. Mais c'est à la fin du Xème siècle que ces stratégies se mettent véritablement en place. En 985 Udalard Ier, vicomte de Barcelone défend avec courage sa ville, assiégée et finalement prise par Al Mansour ; sa résistance permet au comte Borell II (947-992) de s'enfuir ; revenu plus tard de sa captivité de Cordoue où il a été déporté avec de nombreux barcelonais, Udalard Ier épouse Riquilda, fille du comte reconnaissant. Une autre fille de Borell II,Ermengarde, sera donnée en mariage au vicomte Géribert frère d'Udalard. Ce redoublement d'alliances à la même génération, renforce les liens entre les deux familles. Dans la logique du système hypergamique, le comte de Barcelone récompense ses fidèles en leur cédant la main de ses filles . A l'époque, ce modèle matrimonial est imité, à l'échelon hierarchique immédiatement inférieur, par les vicomtes de Barcelone, qui marient leurs filles à leurs viguiers , responsables de châteaux de Castellvi de la Marca et de Sant Marti, situés sur la mouvante frontière au sud de Barcelone. A la génération suivante, un nouveau mariage corrobore, sous un jour différent, la poursuite des relations matrimoniales entre comtesses et vicomtes.
Peu après 1035, la veuve du comte Berenger Ramon Ier , Guisle de Lluça épouse Udalard II petit-fils d'Udalard Ier et Riquilda. Il s'agissait d'une très grande dame, susceptible de lui apporter l'appui de sa lignée, solidement implantée dans le pays de Vic, ville dont son frère Bérenger Seniofred était l'évêque avant de devenir archevêque théorique de Tarragone. C'était aussi, de la part des vicomtes, une démonstration éclatante de leur rang social, renouvelant le mariage traditionnel avec les femmes de la Maison comtale, au demeurant avec l'ancienne épouse du comte lui-même : dans une société où les femmes appartiennent à la Maison où elle se sont mariées, y compris lors de leur veuvage, un vicomte épousait une fois de plus une "fille" de la lignée du comte son seigneur. Il semble même qu'une soeur d'Udalard II, Elisabeth, devienne en 1039 la première femme du comte Raymond Berenger Ier:il s'agirait là d'un mariage entre cousins issus de germains ; le caractère redondant des alliances qui lient ces deux maisons aboutit irrémédiablement à la consanguinité".
voir aussi ici : https://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/viewFile/202538/298644 Martni Aurell : "jalons pour une enquête sur les stratégies matrimoniales des comtes Catalans (IXè-XIème siècles) page 322 - vue 44 sur 86 . M. Sabala a démontré, de facon fort convaincante, que Guisla était en fait la fille de Seniofred II, seigneur de Lluca, et d'Ermessenda de Balsareny ; elle avait l'évêque de Vic Berenguer Seniofred pour frère:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guisla_de_Llu%C3%A7%C3%A0
Guisla de Lluçà era filla de Seniofred II de Llucà i Ermessenda de Balsareny . El 1027 es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I, convertint-se en la seva segona esposa. D'aquest matrimoni tingueren dos fills, Guillem i Bernat, que nasqué quan el seu pare ja era mort. El fet que aquest segons no aparegui al testament de Berenguer Ramon I de 1032 s'ha interpretat com que Bernat va néixer posteriorment.
El 1032, Berenguer Ramon fixava al seu testament la deixa a la seva muller el comtat d Osona, amb la condició que si es tornava a casar hauria de passar al fill dels dos: Guillem. També li deixà tots els béns mobles perquè en disposés lliurament. El segon fill no hi és anomenat perquè en aquell moment no havia nascut. El comte remarcà que tot estaria sota el domini del seu fill gran, el futur comte de Barcelona.
A la mort del comte de Barcelona, el 1035, tant ella com el seu fill Guillem heretaren el comtat d'Osona, que governaren conjuntament. Durant un parell d anys apareix la seva firma en alguns documents. L ordre de les firmesés primer la del fillastre, Ramon Berenguer I, després la de la seva sogra i àvia del nou comte, Ermessenda, i al final ella, en condomini els tres.
El 1037 es casà amb Udalard II , vescomte de Barcelona, per la qual cosa hagué de renunciar al comtat heretat. Així mateix, el seu fill de l'anterior matrimoni, Guillem, també hi renuncià passant el comtat a mans del fill gran del seu primer marit, i comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. El matrimoni hagué de prestar jurament de fidelitat al comte de Barcelona, el seu fillastre Ramon Berenguer I, casat llavors amb Almodis de la Marca. D aquesta segona unió es coneixen 5 fills:
-Guislabert II de Barcelona , -Bernat Udalard, -Berenguer, -Guillem i Arnau. -Guillem, el fill de Berenguer Ramon i Guisla, renuncià al comtat d Osona al 1054 d una manera espontània, i acceptà en contrapartida allò que el seu germà li n volguésdonar.
En diferents moments de la seva vida, Guisla va voler tenir una bona relació amb l església en general. Així, l any 1030, ella i el seu primer marit renunciaren al patronatge que tenien sobre el monestir de sant Pere de les Puelles i el 1038 donà, juntament amb la comtessa Ermessenda, 300 monedes d or per fer un pal·li d or per l altar major de la catedral de Barcelona. Aquest frontal, desaparegut avui, estava dividit en trenta-dos quadres amb relleus que representaven la vida de Jesús. Al centre hi havia un medalló amb la Mare de Déu i sota aquesta imatge n hi havia un altre d esmaltat, no gaire gran, on hi havia una imatge d una dona asseguda. Al voltant hi figurava una llegenda que deia: Guisla comitissa fieri iussi, la comtessa Guisla va manar que es fes. El nom d Ermessenda també hi apareixia inscrit aun altre costat del medalló. Aquest fet de voler passar dibuixada a la posteritat i el ràpid casament fan suposar que Guisla devia tenir un físic i una manera de ser realment atractius, encara que la poca documentació que ha arribat no permet assegurar-ho.
L 11 de juliol de 1079 el matrimoni tornà al monestir de Sant Benet de Bages uns alous que la seva àvia Ingilberga, al seu testament de 1038, havia donat a aquest monestir i ells havien retingut.Se suposa que morí cap al 1079 perquè no tornà a ser citada mai més, i perquè el fill gran del segon matrimoni, Gelabert Udalard, començà a firmar sol la documentació del vescomtat.
Dona de pau, influí perquè el vescomte de Barcelona s asserenés i actués més tranquil·lament, alhora que fer-se càrrec de la bona administració del vescomtatiprocurar que les relacions amb la casa comtal milloressin, per tal de poder gaudir d un període de benestar per a tothom.
|